Capítol primer: com topar amb una web feixista i que el teu PC no mori de l’ensurt.
Senyores i senyors, si és que no escarmento!
Desprès de llicenciar-me en això que en diuen Dret (que molt n’hi hauria per debatre) vaig i m’endinso en la gran aventura de fer un Màster. Fins aquí correcte, si no fos perquè els esmentats estudis són oficials i bé… el caos i l’estrès són els “reis del mambo” entre els respectius sistemes nerviosos d’aquí les estudiants. Això em passa per voler fer un Doctorat… si és que!
I de què van aquests estudis? Bé… doncs… (redoble) sobre Gènere… o… sobre Dones? O sobre Ciutadania? I jo què sé! De fet, el títol en qüestió és “Màster en Dones, Gènere i Ciutadania”, però és que a vegades he tingut la sensació de sobrevolar sobre temes i qüestions que m’han desorientat, a sobre de suportar heroicament que ens diguin hostils per la cara per defensar la llengua. En fi, quin país!
Però això no és el que volia dir en aquest post de resurrecció (que no té res a veure amb el diumenge de ídem) sinó que volia explicar una cosa molt curiosa que m’ha passat avui: tot cercant informació per l’elaboració de la meva Tesina, que tracta sobre el treball de les dones al Poble Sec entre els anys 1939 i 1955, he topat amb dues webs prou curioses: una sobre la Falange i una de dones que… bé… encara que s’imposin el qualificatiu de feministes tinc la lleugera intuïció que no compartim cap punt de vista estratègic i ni tan sols teòric.
D’acord, sé que una mica m’ho he buscat perquè s’ha de ser masoquista per buscar informació d’allò que es deia “Sección Femenina”, però ja se sap que els treballs científics ja ho tenen això: s’ha de cercar sobre tots els punts de vista i “parts implicades” i ja sabeu si us ho han explicat, que en el terreny de “la qüestió de la dona”, aquest grup va tenir un paper important en tant que imposat (i així ens va). Doncs bé, quan en les dues ocasions m’he recuperat de l’ensurt he pogut comprovar certes similituds entre ambdós sites: a banda de ser “cutres” a matar, destil·len un llenguatge força ferotge i agressiu, a més de promoure la imaginaria feixista i, al seu torn, nazi. És trist comprovar com per la xarxa circulen “como Pedro por su casa” discursos i ideologies que fomenten l’odi racial, de classe i les ordres del patriarcat més ranci (vegi’s el logotip de la que es titula “Diosas, Reinas y Madres”: n’hi ha per sortir corrents) i és que la nostàlgia més perillosa és la que justifica règims que van fer circular per la càmera de gas a milers de persones, entre d’altres atrocitats.
I bé, tot plegat passa desapercebut mentre a una noia resident a Xile (si no m’equivoco) li tanquen el perfil de Facebook per publicar certes imatges “incòmodes” i la censura s’imposa com una llosa sobre certs sectors… coses de la gran “anarquia virtual”.
Si és que ja ho diuen els Lax’n’busto: què boig el món!
Doncs apa, ja sabeu: aneu en compte amb el que busqueu per la xarxa!
Reflexions davant la fotocopiadora 